Quan la suma resta, és el moment de dividir

27 gen. Quan la suma resta, és el moment de dividir

La realitat és tossuda i juga amb el temps al seu favor. És pacient i no té pressa en imposar les seves raons, i sinó ens espavilem i som constants, ens acaba arrossegant amb les seves inèrcies que són poderoses i venen de lluny. A l’empresa familiar aquesta força és especialment irresistible ja que s’hi barregen ingredients econòmics, emocionals, financers, personals, de negoci i de sang que destil·len un còctel, amb elevat risc d’indigestió.

El moment del relleu, o millor dit, el procés de relleu, perquè no és mai un “moment”, posa a prova els millors sommeliers. La cata és complexa per diversa en matisos i els diferents enòlegs miren de seduir amb els seus cupatges. Reserves, criances i joves es reivindiquen amb força. La resultant podria arribar a ser una babel de models de negoci que conflueixen en una mena d’aiguabarreig, a mig camí de tot arreu direcció enlloc.

La continuïtat de la familia en la gestió del negoci pot ser un actiu importantíssim, però no sempre, ni mai n’és garantia segura. El relleu generacional no pot basar-se en el supòsit que, per osmosi, els fills i nets sabran gestionar l’empresa perquè ho han “mamat” des de petits. El vincle familiar pot ser un carta guanyadora, però també una trampa enganyosa. Depèn de molts factors i circumstàncies, i de com s’ha fet el traspàs, que requereix un acte de voluntat i valentia tan del que ho cedeix com del que ho emprèn. El plus familiar ha de ser un valor afegit, no un peatge addicional. La relació personal un recurs que sumi, no un llast que resti, perquè si no és el cas, haurà arribat l’hora de dividir, per poder multiplicar de nou i garantir la rendibilitat i perdurabilitat del negoci més enllà dels cicles efímers dels seus gestors. Entenent que “dividir” no vol dir necessàriament “repartir”, sinó més aviat “ordenar”. En aquest sentit, podem fer veure que no passa res o mirar-nos al ulls i fer que passin coses, ja que en la majoria del casos no prendre decisions acostuma a ser la pitjor decisió, però això ja forma part d’un altre article…